Toni Ibañez Ros (Lleida, 1964) és filòsof i escriptor. Va estudiar filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona. Professor d'institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària. Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d'Humor i Sàtira (2003), Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat (2005), Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida (2006), VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau (2006), i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado (2008). Ha publicat els següents llibres: Darrer poema (2000), Tros de Quòniam (2003), Una certa penombra (2005) i L'Oracle Imminent (2006). Ha traduït al català L'educació de l'estoic de Fernando Pessoa (Quaderns Crema, 2003). Membre fundador del col·lectiu poètic Erato de Vallromanes, fa recitals i col·labora habitualment en mitjans de comunicació (premsa, ràdio). És un blogger reconegut a la Catosfera pels seus blogs Tros de Quòniam i Entrellum. Finalista dels Premis Blocs Catalunya 2008. 

                                                       
                              
   PRIX LITTERAIRE 2008 - FONDATION MACHADO - COLLIOURE

                                                                    
  En aquell instant subtil en què el sol retroba la nit i s'esdevé l'entrellum, l'existència poua la seva energia dins la vida. Alba o crepuscle, el ser humà dubta per tal de decidir el seu destí... Poemes i elegies que pinten aquestes sensacions íntimes que sentim sense expressar-les mai. Amb aquestes suites de paraules, Toni Ibañez toca una melodia sensual on apareix la part secreta de cadascú de nosaltres, l'intangible entrellum... Un recull que s'ha de descobrir, de llegir, d'assaborir del vespre fins al matí.

                                                                                                     

                                                                                                                              A cet instant subtil où le soleil rejoint la nuit pour un clair obscur, l'existence puise son énergie dans la vie. Aube ou crépuscule, l'etre humain hésite, doute pour enfin décider de son destin; Peut-etre?

De poémes en elegies, Toni Ibanez peint ces sensations intimes que nous resentons sans jamais les exprimer. De ces suites de mots, Toni Ibanez joue une mélodie sensuelle où apparait, cette part secrete à chacun de nous, notre insaisissable clair obscur... Un recueil à découvrir, à lire, à déguster du soir au matin.